Take action on ACTA -- the Anti-Counterfeiting Trade Agreement

Preguntes més freqüents sobre GNU/Linux per Richard Stallman

Per aprendre més sobre aquest tema, també podeu llegir la nostra pàgina sobre Linux i el Projecte GNU, la pàgina Per què GNU/Linux? i la pàgina Usuaris del GNU que mai no han sentit parlar del GNU.

Quan algunes persones veuen que emprem i recomanem el nom GNU/Linux per un sistema al que molts denominen simplement "Linux", fan moltes preguntes. Ací estan les més comunes i les nostres respostes.

Per què l'anomeneu GNU/Linux i no Linux?
La majoria de les distribucions basades en Linux com a nucli són bàsicament versions modificades del sistema operatiu GNU. Començàrem a desenvolupar el GNU en 1984, anys abans de que Linus Torvalds comencés a escriure el seu nucli. El nostre objectiu era desenvolupar un sistema operatiu complet i lliure. Per descomptat, no desenvolupàrem totes les parts per nosaltres mateixa—però mostràrem el camí. Nosaltres desenvolupàrem la major part dels components centrals, que formen la major contribució al conjunt del sistema. La idea bàsica era nostra també.

Per ser justos, deuríem tenir almenys igual reconeixement.

Veieu Linux i el Projectre GNU i Usuaris del GNU que mai no han sentit parlar del GNU per més explicacions, i El Projecte GNU per conèixer la història.

Per què és important el nom?
Malgrat que els desenvolupadors de Linux, el nucli, estan contribuint a la comunitat del programari lliure, molts d'ells no mostren preocupació per la llibertat. La gent que pensa que el sistema en conjunt és Linux tendeix a confondre's i assigna a aquests desenvolupadors un paper en la història de la nostra comunitat que realment no han interpretat. Llavors aquesta gent dóna un pes desproporcionat al punt de vista dels desenvolupadors.

Anomenant GNU/Linux al sistema reconeixeu el paper que el nostre idealisme ha jugat en construir la nostra comunitat, i ajuda al públic a reconèixer la importància pràctica d'aquests ideals.

Com s'ha arribat a què la majoria de la gent anomeni “Linux” al sistema?
L'anomenar “Linux” al sistema és una confusió que s'ha difós més ràpid que la informació correcta.

La gent que combinà el Linux amb el sistema GNU no s'imaginava fins on arribaria la seva activitat. Centraren la seva atenció en Linux i no se n'adonaren que la major part de la combinació era GNU. Començaren a anomenar-lo “Linux” pensant que el nom no tindria importància. Ens va dur alguns anys adonar-nos que el problema era aquest i demanar a la gent de corregir-lo. Per aquells temps, la confusió ja s'havia estès.

Gran part de la gent que anomena “Linux” al sistema mai ha sentit parlar de perquè aquest no és el nom correcte. Ells veuen a altres utilitzant aquest nom i assumeixen que ha de ser correcte. El nom “Linux” també difon una falsa visió dels orígens del sistema, perquè la gent tendeix a suposar que la història del sistema fou la del nom. Per exemple, solen creure que el desenvolupament començà amb Linus Torvalds el 1991. Aquesta falsa visió tendeix a reforçar la idea de què el sistema ha d'anomenar-se “Linux”.

Moltes de les qüestions en aquest arxiu representen l'intent de la gent per justificar el nom que estan acostumats a utilitzar.

Deuríem dir sempre “GNU/Linux” en lloc de “Linux”?
No sempre—sols quan estigueu parlant sobre el sistema en conjunt. Quan us estigueu referint al nucli en especial, deuríeu d'anomenar-lo “Linux”, el nom que elegí el seu desenvolupador.

Quan la gent anomena “Linux” al sistema en conjunt, com a conseqüència anomenen al sistema complet amb el mateix nom que al nucli. Això causa molts tipus de confusions, perquè sols els experts poden diferenciar si s'estan referint al nucli o al sistema complet. Anomenant “GNU/Linux” al sistema i “Linux” al nucli, evitareu aquesta ambigüitat.

Hauria aconseguit Linux el mateix èxit sense el GNU?
En aquest món alternatiu, no hi tindríem res paregut als sistemes GNU/Linux, i probablement cap sistema operatiu lliure. Ningú intentà desenvolupar un sistema operatiu lliure als 80 excepte el Projecte GNU i (més tard) Berkeley CSRG, que havia començat a alliberar el codi per una petició del Projecte GNU.

Linus Torvalds va ser influenciat parcialment per una xerrada sobre el GNU en Finlàndia l'any 1990. És possible que sense aquesta influència hagués escrit un nucli semblant al de l'Unix, però segurament no hagués sigut programari lliure. Linux fou lliure l'any 1992 quan Linus el publicà baix la llicència GNU GPL. (Veieu les notes de llançament de la versió 0.12.)

Encara que Torvalds hagués publicat el Linux sota alguna altra llicència de programari lliure, un nucli lliure sol no hagués significat una diferència significativa en el món. La importància de Linux vingué d'ajustar-lo en un marc més ampli, en un sistema operatiu completament lliure: el GNU/Linux.

No seria millor per a la comunitat si no dividireu la gent amb aquesta petició?
Quan demanem a la gent que digui “GNU/Linux”, no estem dividint-la. Estem demanant-los que donen la importància al Projecte GNU que es mereix pel sistema operatiu GNU. Això no critica o lleva mèrits a ningú.

No obstant això, hi ha gent a la que no li agrada el que diem. A vegades aquesta gent ens ataca en resposta. En ocasions són tan grollers que un es pregunta si ho fan intencionadament tractant d'intimidar-nos i silenciar-nos. Això no ens silencia, però tendeix a dividir la comunitat, així que tenim l'esperança que pugeu convèncer-los per aturar-se.

D'altra banda, això és sols una causa secundària de visió en la nostra comunitat. La divisió més gran en la comunitat és entre la gent que aprecia el programari lliure com una qüestió social i ètica i consideren el programari privatiu un problema social (els simpatitzants del moviment pel programari lliure), i aquells que sols veuen beneficis pràctics i presenten el programari lliure sols com un alternativa eficient de model de desenvolupament (el moviment del codi obert).

Aquest desacord no és sols qüestió de nom—és una qüestió de diferència de valors bàsics. És essencial per a la comunitat acceptar i pensar sobre aquest desacord. Els noms “programari lliure” i “codi obert” són els estendards de les dues posicions. Veieu Per què el programari lliure és millor que el de codi obert.

Les diferències es veuen en part reflectides en la quantitat de gent que té en compte el paper del Projecte GNU en la nostra comunitat. La gent que valora la llibertat prefereix anomenar “GNU/Linux” al sistema, i la gent que aprèn perquè el sistema es diu “GNU/Linux” solen acabar prestant atenció als nostres arguments filosòfics per la llibertat i la comunitat (per això l'elecció del nom per al sistema marca una diferència real per a la societat). No obstant això, el desacord probablement existiria encara que tothom conegués l'origen del sistema i usés el nom correcte. Aquest conflicte sols pot superar-se si els que reconeixem la importància de la llibertat persuadim a tothom (cosa que no serà gens fàcil), o siguem derrotats definitivament (espero que no).

No dóna suport el Projecte GNU a la llibertat d'expressió individual per anomenar al sistema com cadascú trii?
Sí, per descomptat. Creiem que vostè té la llibertat d'anomenar al sistema operatiu amb el nom que desitgi. Nosaltres demanem a la gent que l'anomeni GNU/Linux com una manera de fer justícia cara al Projecte GNU, per promoure els valors de la llibertat en els que es basa el GNU i per informar a altres que aquests valors els que han fet possible l'existència del sistema.
Atès que tothom sap el paper del GNU en el desenvolupament del sistema, no es sobreentén el mot “GNU/Linux” complet?
L'experiència ens mostra que els usuaris del sistema, i que els públic que usa ordinadors en general, no saben res encara sobre el sistema GNU. La majoria d'articles que parlen del sistema no mencionen el nom “GNU”, o els ideals pels que lluita el GNU. Usuaris del GNU que mai no han sentit parlar del GNU ho explica en més detall.

La gent que diu això són probablement geeks (amants de la tecnologia) pensant en altres geeks que coneixen. Els geeks solen saber una mica del GNU, però molts tenen una idea completament equivocada del que és el GNU. Per exemple, molts creuen que és una col·lecció de “ferramentes”, o un projecte per desenvolupar ferramentes.

La formulació d'aquesta pregunta, que és típica, il·lustra un altre error comú. Al parlar “del paper del GNU” en desenvolupar quelcom s'asumeix que el GNU és un grup de persones. El GNU és un sistema operatiu. Tindria sentit parlar sobre el paper del Projecte GNU en aquesta o alguna altra activitat, però no el del GNU.

Atès que conec el paper del sistema GNU, quina importància té el nom que utilitzi?
Si les vostres paraules no reflecteixen el vostre coneixement, no podrà ensenyar a altres. Molta gent que ha sentit parlar del sistema GNU/Linux pensa que aquest es diu “Linux”, que va ser començat per Linus Torvalds i que tenia la intenció de ser “codi obert”. Si no els conta la veritat, qui ho farà?
No és més curt anomenar “Linux” al “GNU/Linux” igual que acurtem “Windows” per referir-nos al “Microsoft Windows”?
És útil escurçar un nom que s'utilitza molt, però no si l'abreviatura és enganyosa.

Pràcticament tothom en els països desenvolupats saben que el sistema “Windows” fou creat per Microsoft, així que escurcen “Microsoft Windows” a “Windows” fet que no enganya ningú perquè tothom sap quina és la naturalesa i l'origen del sistema. Escurçar “GNU/Linux” a “Linux” dóna una idea equivocada d'on prové el sistema.

La qüestió és en sí enganyosa perquè GNU i Microsoft no són la mateixa cosa. Microsoft és una empresa; GNU és un sistema operatiu.

No és el GNU una col·lecció de ferramentes de programació que fou inclosa en el Linux?
La gent que pensa que Linux és un sistema operatiu complet, si escolten parlar del GNU, a sovint prenen una idea equivocada del que és. Solen creure que GNU és el nom d'una col·lecció de programes—a vegades ho anomenen “ferramentes de programació”, ja que algunes de les nostres eines de programació s'han fet populars. La idea de que “GNU” és el nom d'un sistema operatiu és difícil d'introduir en un marc conceptual en el que el sistema operatiu és anomenat “Linux”.

El Projecte GNU adquirí el seu nom del sistema operatiu GNU—és el projecte per a desenvolupar el sistema GNU. (Veieu l'anunci inicial de 1983.)

Nosaltres desenvolupàrem programes com el GCC, el GNU Emacs, el GAS, el GLIBC, el BASH, etc., perquè els necessitàvem per al sistema operatiu GNU. El GCC, la Col·lecció de Compiladors de GNU és el compilador amb el que escrivirem el sistema operatiu GNU. Desenvolupàrem també, els que treballàvem en el Projecte GNU, el Ghostscript, el GNUCash, el GNU Chess i el GNOME per al sistema GNU també.

Quina és la diferència entre un sistema operatiu i un nucli?
Un sistema operatiu, de la forma en que emprem el terme, significa una col·lecció de programes que són suficients per utilitzar l'ordinador per fer una àmplia varietat de tasques. Un sistema operatiu de propòsit general, per ser complet, deuria poder ocupar-se de totes les tasques que la gran majoria d'usuaris volguessin fer.

El nucli és un dels programes en un sistema operatiu—el programa que assigna els recursos de la màquina als altres programes que s'estan executant. El nucli també ha d'encarregar-se d'arracar i aturar els altres programes.

Degut a la confusió, molta gent usa el terme “sistema operatiu” per referir-se al “nucli”. Ambdós usos del terme es remunten enrere molts anys. L'ús de “sistema operatiu” per referir-se al “nucli” es troba en nombrosos llibres de text de disseny de sistemes, remuntant-se als anys 80. Al mateix temps, als 80, el “sistema operatiu Unix” era conegut per incloure tots els programes del sistema, i les versions de l'Unix de Berkeley també incloïen videojocs. Des que intentàrem que el GNU fos un sistema operatiu semblant a l'Unix, empràrem el terme “sistema operatiu” de la mateixa manera.

La majoria de vegades que la gent parla del “sistema operatiu Linux” estan utilitzant “sistema operatiu” de la mateixa forma que nosaltres l'utilitzem: es refereixen a la col·lecció completa de programes. Si a això és al que us esteu referint, si us plau anomeneu-lo “GNU/Linux”. Si us esteu referint únicament al nucli, llavors “Linux” és el nom correcte, però per favor dieu “nucli” també per evitar l'ambigüitat sobre el programari al que us referiu.

Si preferiu utilitzar un altre terme com ara “distribució del sistema” per a la col·lecció completa de programes, en lloc de “sistema operatiu”, és correcte. Llavors també deuríeu parlar de distribucions del sistema GNU/Linux.

Estem anomenant al sistema operatiu en conjunt com al nucli, Linux. No és normal anomenar al sistema operatiu com al seu nucli?
Aquesta pràctica sembla ser molt estranya—no trobem altres exemples d'errors semblants al mal ús del nom “Linux”. Normalment un sistema operatiu es desenvolupa com un únic projecte i els desenvolupadors elegeixen un nom per al sistema en conjunt. El nucli no sol tenir un nom propi—en lloc d'això, la gent diu “el nucli del susdit” o “el susdit nucli”.

Per això les dues construccions són usades com a sinònim, l'expressió “el nucli Linux” pot ser mal interpretada fàcilment per “el nucli del Linux”, que implica que el Linux deu ser quelcom més que el nucli. Podeu evitar aquesta mala interpretació dient o escrivint “el nucli, Linux” o “Linux, el nucli.”

El problema de “GNU/Linux” és que és massa llarg. Quin nom més curt recomaneu?
Durant un temps provàrem amb el nom “LiGNUx”, que combina les paraules “GNU” i “Linux”. La reacció fou molt dolenta. La genta accepta molt millor el nom “GNU/Linux”.

El nom legítim més curt per al sistema és “GNU”, però l'anomenem “GNU/Linux” per les raons que donem baix.

Atès que Linux és una contribució secundària, seria faltar a la veritat anomenar al sistema simplement “GNU”?
No seria faltar als fets, però no és la millor opció. Ací estan les raons per les que anomenem “GNU/Linux” al sistema en lloc de “GNU” solament:
Hauria que pagar un canon si utilitze “Linux” en el nom d'un producte i hauria també de pagar-lo si utilitze el nom “GNU/Linux”. És dolent utilitzar “GNU” sense “Linux”, per estalviar el canon?
No hi ha res de dolent en anomenar al sistema “GNU”; bàsicament, això és el que és. És bo donar-li a Linus Torvalds el reconeixement que es mereix, però no teniu l'obligació de pagar pel privilegi de donar-se'l.

Així que si us voleu referir al sistema simplement com “GNU”, per evitar pagar un canon per anomenar-lo “Linux”, no us criticarem.

Molts altres projectes han contribuït al sistema per fer-lo com és avui en dia; per exemple el TeX, l'X11, l'Apache, el Perl, i molts altres programes. Els vostres arguments no impliquen que deuríem reconèixer-los aquests també? (Però això significaria un nom tant llarg que seria absurd.)
El que diem és que deus donar al desenvolupador principal del projecte la seva part de reconeixement. El principal desenvolupador és el Projecte GNU, i el sistema és bàsicament el GNU.

Si et sents fins i tot més propens a atorgar reconeixement a qui el mereix, podries pensar que alguns que han contribuït de forma secundària també haurien de figurar en el nom del sistema. Si és així, has de saber que no tenim gens en contra d'això. Si penses que X11 es mereix figurar en el nom del sistema, i per tant desitges cridar al sistema GNU/X11/Linux, per favor fes-ho. Si penses que Perl simplement hauria de figurar, i vols escriure GNU/Linux/Perl, endavant.

Atès que un nom llarg com GNU/X11/Apache/Linux/TeX/Perl/Python/FreeCiv és absurd, en algun punt hauràs de tallar-lo i ometre els noms de molts altres desenvolupadors secundaris. No hi ha cap indicació òbvia d'on fixar el punt de tall, per tant no direm res en contra de la teva elecció.

Diferents punts de tall durien a diferents opcions per a cridar al sistema. Però un nom que no respecta el reconeixement correcte del sistema, ni àdhuc amb qualsevol punt de tall, és “Linux”. No seria adequat donar tot el reconeixement a una contribució secundària (Linux) mentre s'omet la contribució principal (GNU).

Molts altres projectes han contribuït al sistema com és avui, però no insisteixen en anomenar-lo XYZ/Linux. Per què deuríem fer cas a GNU en especial?
Milers de projectes han desenvolupat programes inclosos normalment en els sistemes GNU/Linux d'avui. Tots ells esperen reconeixement per les seves contribucions, però no són els desenvolupadors principals del sistema complet, així que no demanen ser reconeguts d'aquesta forma.

El GNU és diferent perquè és més que una simple programa que ha contribuït, més que una simple col·lecció de programes contribuents. El GNU és el marc on s'ha construït el sistema.

Moltes empreses han contribuït al desenvolupament del sistema tal i com el coneixem; no significa això que deuríem anomenar-lo GNU/Redhat/Novell/Linux?
El GNU no és comparable a Red Hat o Novell; no és una empresa, una organització, o cap altre tipus d'activitat. El GNU és un sistema operatiu. (Quan parlem del Projecte GNU, ens referim al projecte que ha desenvolupat el sistema GNU.) El sistema GNU/Linux està basat en el GNU, i és per això que GNU deu apareixer en el nom.

Moltes de les contribucions d'aquestes empreses al sistema GNU/Linux resideixen en el codi amb el que han contribuït a diversos paquets del GNU incloent el GCC i el GNOME. Al dir GNU/Linux estem donant el reconeixement a aquestes empreses al igual que a la resta de desenvolupadors del GNU.

Per què escriviu “GNU/Linux” en lloc de “GNU Linux”?
Seguint les regles de l'anglès, en al construcció “GNU Linux” la paraula “GNU” modifica a “Linux”. Pot significar també “la versió Linux de GNU” o “Linux, que és un paquet del GNU.” Cap d'aquests significats s'ajusta a la situació real.

Linux no és un paquet del GNU; ja que no va ser desenvolupat baix el els auspicis del Projecte GNU o va contribuir específicament al Projecte GNU. Linus Torvalds escrigué Linux independentment, com un projecte personal. Així que el significat que s'extreu de “Linux, que és un paquet del GNU” no és cert.

No parlem d'una versió GNU del Linux, el nucli. El Projecte GNU no té una versió pròpia del Linux. Els sistemes GNU/Linux no utilitzen una versió diferent del Linux; l'ús principal del Linux és en aquests sistemes i la seva versió estàndard ha estat desenvolupada per funcionar en aquests. Així que dir “la versió GNU del Linux” no és correcte tampoc.

Nosaltres perlem sobre una versió del GNU, el sistema operatiu, que es distingueix per tenir el Linux com a nucli. La barra està per donar-li un significat correcte ja que significa “combinació.” (Penseu en “Entrada/Sortida”.) Aquest sistema és la combinació del GNU i el Linux; d'ací, “GNU/Linux”.

No hi ha altres maneres d'expressar “combinació”. Si penseu que el signe de la suma (+) és clar, si us plau utilitzeu-lo. En francès, un guió és clarificador: “GNU-Linux”. En castellà, de vegades diem “GNU con Linux”.

Per què “GNU/Linux” en lloc de “Linux/GNU”?
És més apropiat mencionar la contribució principal primer. La contribució del Projecte GNU al sistema no és sols més gran i anterior que la del Linux, sinó que a més nosaltres començàrem tota l'activitat.

No obstant això, si preferiu anomenar al sistema “Linux/GNU”, és molt millor que allò que la gent acostuma a fer: ometre al GNU completament i fer parèixer que Linux és el sistema complet.

La meva distribució es diu “Foobar Linux”; no demostra això que és realment Linux?
Això significa que la gent que ha fet la distribució “Foobar Linux” estan repetint l'error comú.
El nom oficial de la meva distribució és “Foobar Linux”; No existeix cap problema en anomenar-la d'una altra manera que no siga sols “Linux”?
Si ells poden canviar “GNU” per “Foobar Linux”, vosaltres podeu canviar-li el nom altra vegada i anomenar-la “Foobar GNU/Linux”. No pot ser més equivocat corregir l'error que cometre'l.
No seria més efectiu demanar a les companyies com Mandrake, Red Hat i IBM anomenar “GNU/Linux” a les seves distribucions en lloc de demanar-ho als particulars?
No és una elecció d'un o d'un altre—nosaltres demanem a les companyies, a les organitzacions i als particulars a difondre la paraula. De fet, els ho hem demanat a aquestes tres companyies. Mandrake utilitza el terme “GNU/Linux” algunes vegades, però IBM i Red Hat es refusaren a ajudar. Un executiu digué, “És purament una decisió comercial; esperem fer més diners anomenant-la 'Linux'.” En altres paraules, a la companyia no li importava el que era cert.

No podem fer que canviïn, però no som dels que es rendeixen perquè el camí no sigui fàcil. Podeu no tenir tanta influència com IBM o Red Hat, però podeu seguir ajudant. Junts podem canviar la situació al punt en el que les companyies treguin més profit anomenant a les seves distribucions “GNU/Linux”.

No seria millor reservar el nom “GNU/Linux” per a les distribucions que disposen de programari lliure únicament? Al cap i a la fi, aquest és l'ideal del GNU.
La pràctica àmpliament estesa d'afegir programari no lliure als sistemes GNU/Linux és un gran problema per a la nostra comunitat. Això ensenya als usuaris que el programari no lliure és bo i que utilitzar-lo és part de l'esperit del “Linux”. Molts grups d'usuaris del “Linux” entenen com a missió pròpia ajudar a usuaris de programari no lliure i inclús animen als venedors a exposar-los en els seus mostradors. Adopten l'objectiu “d'ajudar als usuaris” del GNU/Linux (fins i tot ajudant-los a utilitzar aplicacions i controladors no lliures), o fer al sistema més popular a costa de la seva llibertat.

La qüestió és com intentar canviar això.

Donat que gran part de la comunitat que utilitza el GNU amb el Linux no saben el que és, des del nostre punt de vista, desacreditar aquestes versions adulterades, dient que no són el GNU realment, no ensenyaria als usuaris a valorar més la llibertat. No entendrien el missatge. Respondrien que mai havien pensat que aquests sistemes fossin el GNU.

La forma correcta per a tractar que aquests usuaris vegin una connexió amb el concepte de llibertat és exactament la contrària: informar-los que aquests sistemes són versions del GNU, que tots estan basats en un sistema que existeix específicament per al benefici de la llibertat dels seus usuaris. Amb aquest coneixement, els usuaris podran començar a reconèixer Lindows i l'anomenat “United Linux” com versions adulterades i pervertides del GNU.

És molt útil fundar Grups d'Usuaris de GNU/Linux, que anomenin al sistema GNU/Linux i adoptin els ideals del Projecte GNU com una base per a les seves activitats. Si el Grup d'Usuaris de Linux de la seva regió sofreix dels problemes esmentats anteriorment, us suggerim que comenci una campanya dintre del grup per a canviar la seva orientació (i el seu nom) o començar un altre grup nou. La gent que enfoca les seves energies en els objectius més superflus estan en el seu dret de fer-ho, però no deixis que t'arrosseguin amb ells!

Per què no fer una distribució GNU del Linux (sic) i anomenar-la GNU/Linux?
Totes les distribucions del “Linux” són de fet versions del sistema GNU amb el Linux com a nucli. El propòsit del terme “GNU/Linux” és de comunicar aquest punt. Desenvolupar una nova distribució anomenada “GNU/Linux” solament, enfosquiria aquest punt que volem recalcar.

Quant a l'elaboració d'una distribució de GNU/Linux, ja ho vam fer una vegada, quan es va fundà el desenvolupament primerenc del Debian GNU/Linux. Fer-ho de nou no sembla útil; hi hauria molt de treball i tret que la nova distribució tingués uns avantatges pràctics substancials sobre les altres distribucions, no serviria per al propòsit.

En lloc d'això ajudem als desenvolupadors de distribucions del GNU/Linux 100% lliures, com la gNewSense i l'Ututo.

Per què no dir simplement que “Linux és el nucli del GNU” i publicar alguna versió existent del GNU/Linux amb el nom de “GNU”?
Podria haver estat una bona idea adoptar el Linux com el nucli del GNU allà pel 1992. Si ens haguéssim adonat, llavors, quant de temps ens duria fer funcionar el GNU Hurd, segurament ho hauríem fet.

Si agaféssim una versió existent del GNU/Linux i la rebategéssim com “GNU”, seria com agafar una versió del sistema GNU i rebatejar-la com “Linux”. Això no estaria bé, i no volem actuar així.

Va condemnar el Projecte GNU i es va oposar a utilitzar el Linux en els primers dies?
No adoptàrem el Linux com el nostre nucli, però ni el condemnàrem ni ens oposàrem a ell. El 1993 començàrem a discutir les maneres de patrocinar el desenvolupament del Debian GNU/Linux. També tractàrem de cooperar amb la gent que estava modificant alguns paquets del GNU per usar-los amb el Linux. Vam voler incloure els seus canvis en les distribucions estàndard dels paquets GNU, de manera que poguessin funcionar en les versions GNU basades en Linux. Però els canvis a sovint es feren a propòsit i no eren portables.

La gent que va fer els canvis mostrà poc interès en cooperar amb nosaltres. Un d'ells de fet ens digué que no volia treballar amb el Projecte GNU perquè era un “usuari del Linux”. Això fou un shock per a nosaltres, perquè la gent que havia portat els paquets del GNU a altres sistemes operatius generalment volia treballar amb nosaltres. No obstant això, aquest grup del Linux que desenvolupava un sistema que estava basat principalment en el GNU fou el primer (i pràcticament l'únic) que no estava disposat a treballar amb nosaltres.

Així fou com aquesta experiència ens mostrà que la gent estava anomenant “Linux” a una versió del GNU i aquesta confusió estava obstruint el nostre treball. Demanar que anomeneu al sistema “GNU/Linux” és la nostra resposta a aquest problema i a altres causats per dir inadequadament “Linux” al sistema.

Per què esperàreu tant per demanar a la gent que usés el nom GNU/Linux?
De fet no ho férem. Començàrem parlant en privat amb els desenvolupadors i distribuïdors allà pel 1994 i començàrem amb la campanya pública el 1996. Per la nostra part, continuarem tant de temps com sigui necessari.
Deuria aplicar-se la convenció GNU/[nom] a tots els programes que estan llicenciats amb la GPL?
Mai ens referim a un programa individual com “GNU/[nom]”. Quan un programa és un paquet del GNU, acostumem a anomenar-lo “GNU [nom]”.

El GNU, el sistema operatiu, està fet de molts tipus de programes. Alguns dels programes del GNU foren escrits com a part del Projecte GNU o hi contribuïren específicament; aquests són els paquets GNU i acostumem a emprar el mot “GNU” en els seus noms.

És cosa dels desenvolupadors d'un programa decidir si volen contribuir i fer el programa un paquet del GNU. Si desenvolupeu un programa i us agradaria que fos un part del GNU, per favor, escriviu a <gnu@gnu.org>, així el podrem avaluar i decidir si el incloem com a paquet.

No seria apropiat posar el nom GNU a tots els programes individuals que han estat publicats amb la llicència GPL. Si escriviu un programa publicat amb la llicència GPL no significa que el Projecte GNU l'haja escrit o l'hageu escrit per a nosaltres. Per exemple, el nucli, el Linux, està publicat sota la GNU GPL, però Linus no l'escrigué com a part del Projecte GNU—va fer el treball independentment. Si quelcom no és un paquet del GNU, el Projecte GNU no pot respondre per ell i posar “GNU” en el seu nom seria impropi.

En contrast, reclamem el reconeixement global del sistema operatiu GNU en conjunt, encara que no per a tots i cadascun dels programes que hi ha en ell. El sistema existeix com a tal gràcies a la nostra determinació i persistència des de l'any 1984, molts anys abans de que el Linux es comencés a desenvolupar.

El sistema operatiu en el que es popularitzà el Linux fou bàsicament el mateix que el sistema operatiu GNU. No era exactament el mateix, perquè tenia un nucli distint, però era de forma majoritària el mateix sistema. Era una variant del GNU. Era el sistema GNU/Linux.

El Linux continua sent utilitzat principalment en les variacions d'aquest sistema—en les versions d'avui del sistema GNU/Linux. El que dóna a aquests sistemes la seva identitat és que el GNU i el Linux estan al seu centre, no el Linux en solitari.

Atès que molt del GNU prové de l'Unix, no deuria el GNU donar-li reconeixement a l'Unix emprant “Unix” en el seu nom?
Realment, res del GNU prové de l'Unix. L'Unix era programari propietari (i segueix sent-ho), així que utilitzat alguna part del seu codi en el GNU hauria segut il·legal. No és una coincidència; per això desenvoluparem el GNU: ja que no podíem usar amb llibertat l'Unix o qualsevol altre dels sistemes operatius del moment, necessitàrem crear un sistema lliure per substituir-lo. No podíem copiar programes, ni tampoc parts d'ells, de l'Unix; tot havia de ser escrit de nou.

Cap codi del GNU prové de l'Unix, però el GNU és un sistema compatible amb l'Unix; Per tant, moltes de les idees i especificacions del GNU venen de l'Unix. El nom “GNU” és una forma humorista de pagar aquest tribut a l'Unix, seguint la tradició dels hackers dels acrònims recursius que començà als anys 70.

El primer acrònim recursiu fou el TINT, “TINT Is Not TECO” (“El TINT no és el TECO”). L'autor del TINT escrigué una altra aplicació del TECO (hi havia moltes altres, per a diferents sistemes), però en lloc d'anomenar-lo amb un nom avorrit com“algunaaltracosa TECO”, pensà amb un nom divertit i intel·ligent. (Això és el que significa el hacking: diversió amb astúcia).

A altres hackers els agradà tant el nom que decidirem imitar la proposta. Es convertí en una tradició que, quan escrivies un programa que era semblant a un altre existent (anem a imaginar que s'anomenava “Klever”), se l'anomenava amb un acrònim recursiu, com “MINK” per a “MINK Is Not Klever” ("El MINK no és el Klever"). Amb aquest esperit anomenàrem a la nostra alternativa per a l'Unix “GNU's Not Unix”.

Històricament, AT&T que fou qui desenvolupà l'Unix no donà permís a ningú per usar el mot “Unix” en el nom d'un sistema similar, no ho permetien fins i tot quan el 99% del codi era copiat de l'Unix. AT&T de fet amenaçava amb denunciar a qualsevol que intentara actuar així. Aquest és el motiu per el qual cada una de les versions modificades de l'Unix (que són totes tant propietàries com l'Unix) tenen noms completament diferents que no inclouen el mot “Unix”.

Deuríem dir “GNU/BSD” també?
No deuríem anomenar als sistemes BSD (FreeBSD, etc.) com sistemes “GNU/BSD”, perquè aquest terme no s'ajusta a la història dels sistemes BSD.

Els sistemes BSD foren desenvolupats per la UC Berkeley com a programari propietari als anys 80, i es feren lliures a principis dels anys 90. Un sistema operatiu lliure que existeixi avui en dia és, segurament, una variant del GNU o del BSD.

La gent a vegades pregunta si el BSD és també una variant del GNU, com ho és el GNU/Linux. No ho és. Els desenvolupadors del BSD s'inspiraren en alliberar el seu codi prenent com a exemple el Projecte GNU, i foren les sol·licituds dels activistes del GNU les que ajudaren a convèncer-los, però el codi de poc a veure amb el del GNU.

Els sistemes BSD d'avui utilitzen alguns paquets del GNU, igual que el sistema GNU i les seves variants utilitzen alguns programes del BSD; no obstant això, els sistemes en conjunt són diferents i han evolucionat per separat. Els desenvolupadors del BSD no van escriure un nucli i l'afegiren al sistema GNU, així que un nom com GNU/BSD no s'ajustaria a la realitat.

La connexió entre el GNU/Linux i el GNU és més estreta, i és per això que el nom “GNU/Linux” és apropiat per al sistema.

Hi ha una versió del GNU que empra el nucli del NetBSD. Els seus desenvolupadors l'anomenen “Debian GNU/NetBSD”, però “GNU/nuclidelNetBSD” seria més exacte, ja que el NetBSD és un sistema complet, no sols el nucli. Aquest no és un sistema BSD, perquè la majoria del que hi ha en ell és el mateix que trobem en un sistema GNU/Linux.

Si instal·lo ferramentes del GNU en el Windows, significa això que estic executant un sistema GNU/Windows?
No de la mateixa forma que el que significa “GNU/Linux”. Les ferramentes del GNU són sols una part del programari GNU, que és sols una part del sistema GNU, i baix d'aquests sols tindríeu un altre sistema operatiu complet que no té res a veure amb el GNU. Amb tot això, és una situació ben diferent a la del GNU/Linux.
No seria possible tenir sistemes Linux sense el GNU?
És possible construir un sistema que tingui el Linux com a nucli però que no estigui basat en el GNU. Pareix que hi ha sistemes petits, per a sistemes embeguts, que inclouen el Linux però no el GNU. També s'ha tafanejat que IBM està planejant utilitzar el Linux com a nucli per a l'AIX; sigui cert el xafardeig o no, la veritat és que és teòricament possible. ¿Quines conclusions podem treure d'aquests fets a l'hora d'anomenar aquests sistemes?

La gent que pensa que el nucli és més important que la resta del sistema dirà, “Tots ells contenen el Linux, així que anem a anomenar-los sistemes Linux”. Però aquests sistemes són molt diferents i anomenar-los de la mateixa forma seria erroni (Condueix a la gent a pensar que el nucli és més important que la resta del sistema, per exemple).

En els xicotets sistemes embeguts, el Linux serà segurament la major part del sistema; tal vegada “sistemes Linux” és el nom correcte per a ells. Però aquests són molt diferents als sistemes GNU/Linux, en els quals hi ha molt més del GNU que del Linux. El hipotètic sistema d'IBM serà distint també. El nom correcte per aquest seria AIX/Linux: bàsicament l'AIX, però amb el Linux com a nucli. Aquests noms distints indicarien a l'usuari que els sistemes són en realitat diferents.

Per què no anomenar als sistemes “Linux” de totes maneres i així reforcen el paper de Linus Torvalds com a “posterboy” (imatge) de la nostra comunitat?
Linus Torvalds és el “posterboy” (és altra gent la que ha elegit la paraula, no nosaltres) per als seus objectius, no per als nostres. El seu objectiu és fer al sistema més popular i creu que la seva aportació a la societat és simplement pràctica: la seva potència, fiabilitat i facilitat d'obtenció. Mai a defès la llibertat de cooperar com un principi ètic, i és per això que la gent no relaciona el nom “Linux” amb aquest principi.

Linus manifesta públicament el seu desacord amb els ideals del moviment pel programari lliure. Ha desenvolupat programari privatiu en el seu treball durant anys (i així ho manifestà davant d'una gran audiència en una conferència de la “Linux”World), i convida públicament als desenvolupadors del Linux, el nucli, a emprar programari privatiu per treballar amb ell. I encara va més enllà, ens retreu als qui suggerim que els enginyers i científics devem tenir en compte les conseqüències socials del nostre treball—menyspreant d'aquesta manera les lliçons que la societat aprengué del desenvolupament de la bomba atòmica.

No hi ha res dolent amb escriure un programa lliure per aprendre i divertir-se; el nucli que Linus va escriure per els seus propis motius fou una important contribució a la nostra comunitat. Però aquestes motivacions no són la raó per la qual un sistema lliure i complet, el GNU/Linux, existeix, i aquestes tampoc mantindran fora de perill la nostra llibertat en el futur. El públic necessita saber això. Linus té el dret de promoure les seves idees; no obstant això, la gent les persones deuen ser conscients que el sistema operatiu en qüestió prové del ideal de la llibertat, no de les idees de Linus.

Està Linus Torvalds d'acord amb que el Linux és sols el nucli?
Ho reconegué al començament. En les notes de les primeres publicacions del Linux escrigué, “La majoria de les ferramentes utilitzades amb el linux són programari del GNU i tenen la llicència copyleft del GNU. Aquestes ferramentes no estan en la distribució - pregunteu-me (a mi o a GNU) per més informació”.
La batalla ja està perduda—la societat ha pres la seva decisió i no podem canviar-la, així que per què seguir pensant amb això?
No ens trobem en una batalla, és un campanya d'educació. Com anomenar al sistema no és una decisió unipersonal, presa en un moment per “la societat”: cada persona, cada organització, pot decidir quin nom prefereix utilitzar. No podeu fer que la resta usen el nom “GNU/Linux”, però podeu decidir anomenar-lo “GNU/Linux” vosaltres mateixa—i fent-ho, estareu ajudant-nos.
La societat ha pres la seva decisió i no podem canviar-la, per tant què té de bo anomenar al sistema “GNU/Linux”?
No ens trobem en una situació de tot o res: Les imatges de correcte i incorrecte són idees que han sigut difoses, més o menys, per vàries persones. Si anomeneu al sistema “GNU/Linux”, estareu ajudant als altres a aprendre la vertadera història del sistema, el seu origen, i la raó per la que va ser creat. No podeu corregir els malentesos a tots els llocs vosaltres sols, no més que nosaltres, però podeu ajudar. Si sols un pocs centenars de personen us veuen utilitzar el terme “GNU/Linux”, haureu educat a un substancial número de persones amb molt poc treball. I alguns d'ells ensenyaran el nom correcte a altres.
No seria millor anomenar al sistema “Linux” i ensenyar a la gent el seu vertader origen amb una explicació de deu minuts?
Si voleu ajudar-nos explicant a altres d'aquesta forma, apreciem el vostre esforç, però aquest no és el millor mètode. No és tan efectiu com anomenar al sistema “GNU/Linux”, i fa que gasteu ineficientment el vostre temps.

És ineficient perquè pot no penetrar en la societat i segurament no es propague. Algunes de les persones que escolten la vostra explicació estaran atents i potser es facin amb una idea correcta de l'origen del sistema. Però és molt difícil que repetisquen l'explicació a altres quan parlen del sistema. Segurament l'anomenaran simplement “Linux”. Sense cap intenció, estaran difonent una imatge incorrecta.

És ineficient perquè duu molt de temps. Dient i escrivint “GNU/Linux” us durà sols uns pocs segons al dia, ni tan sols minuts, així que podreu permetre-us arribar a més gent d'aquesta forma. Distingint entre Linux i GNU/Linux quan escriviu i parleu és, de lluny, el camí més fàcil per ajudar el Projecte GNU de forma eficient.

Molta gent es riu de vostès quan els demaneu que anomenen al sistema GNU/Linux. Per què us sotmeteu a aquest tracte?
Anomenar “Linux” al sistema indueix a la gent a idees equivocades sobre la seva història i la raó de la seva existència. La gent que es riu de la nostra demanda segurament s'haja fet amb aquesta idea equivocada—ells pensen que el nostre treball el va fer Linus, així que es riuen quan els demanem reconeixement per aquest. Si ells saberen la veritat, probablement no se'n riurien.

Perquè hem de córrer el risc de fer una petició de la qual a vegades se'ns riuran? Perquè a sovint ha segut profitós per ajudar al Projecte GNU. Correrem aquest risc de sofrir abusos immerescuts per tal d'aconseguir els nostres objectius.

Si us trobeu amb una situació d'aquest tipus, no us quedeu de braços creuats. Si us plau, ensenyeu a la gent que se'n riu la vertadera història. Quan vegen com es justifica la petició, tot aquell amb un poc de seny deixarà de riure's.

Alguna gent s'enfada amb vosaltres quan els demaneu que anomenen GNU/Linux al sistema. No sortiu pendent quan feu que s'enfadin?
No massa. La gent que no aprecia el nostre paper en el desenvolupament del sistema no és massa probable que faci un esforç substancial per ajudar-nos. Si ho fan, per exemple publicant programari lliure, és quasi segur que ho fan per altres motius i no amb la intenció d'ajudar-nos. Mentrestant, si estan ensenyant a la gent a atribuir el nostre treball a algú altre, estan soscavant la nostra habilitat de rebre ajuda d'altres.

No té sentit preocupar-se per alienar a les persones que de fet no cooperen amb nosaltres, i és contraproduent no corregir un problema per no voler entrar en conflicte amb qui el perpetua. Per tant, seguirem tractant de corregir la confusió.

Encara que heu contribuït, això us legitima per canviar el nom del sistema operatiu?
No estem canviant el nom a res; hem estat anomenant “GNU” al sistema des de que l'anunciàrem el 1983. Qui intentà canviar-li el nom a “Linux” no devia haver-ho fet.
No és equivocat forçar a la gent a anomenar al sistema “GNU/Linux”?
Seria equivocat forçar-la i no ho intentem. Nosaltres anomenem “GNU/Linux” al sistema i us demanem que també ho feu vosaltres.
Per què no demandar a la gent que anomeni “Linux” al sistema sencer?
No hi ha motius legals per demandar-los, però com que creiem en la llibertat d'expressió, tampoc volem fer-ho. Nosaltres simplement demanem a la gent que anomeni “GNU/Linux” al sistema perquè és el correcte.
No deuríeu posar alguna clàusula a la GNU GPL per requerir a la gent a anomenar al sistema “GNU”?
El propòsit de la GNU GPL és protegir la llibertat dels usuaris de tot aquell que vulga fer versions privatives del programari. Encara que és cert que els qui anomenen “Linux” al sistema, a sovint fan coses que limiten la llibertat dels usuaris, com ara empaquetar programari no lliure amb el sistema GNU/Linux o fins i tot desenvolupar programari privatiu per al seu ús, el mer acte d'anomenar “Linux” al sistema no és, per si mateixa, denegar als usuaris la seva llibertat. Seria inadequat fer que la GPL restringís quin nom poden utilitzar les persones per al sistema.
Atès us oposeu a la clàusula de la llicència BSD original que exigeix que es reconega a la Universitat de Califòrnia la seva tasca, no resulta hipòcrita que demaneu reconeixement per al Projecte GNU?
Seria hipòcrita exigir usar el nom GNU/Linux en una clàusula de la llicència, i no ho fem. Sols us demanem que ens doneu el reconeixement que mereixem.
Ja que no vau afegir cap clàusula a la GNU GPL per exigir a la gent que anomenés “GNU” al sistema, us mereixeu el que ha passat; perquè us queixeu ara?
La pregunta pressuposa una premissa ètica (més bé controvertida): si la gent no us força a tractar-la bé, teniu el dret d'aprofitar-vos-en tant com vulgueu. En altres paraules, assumeix que el poder dóna la raó.

Esperem que estigueu desacord amb aquesta premissa, així com nosaltres ho estem.

No seria millor no contradir el que molta gent creu?
No creiem que hem de seguir un gran nombre de persones perquè han segut enganyats. Esperem que també us decidiu per la veritat, que és l'important.

Mai haguéssim pogut desenvolupar un sistema operatiu lliure sense negar la creença, que era acceptada per la majoria de la gent, de que el programari privatiu era legítim i acceptable.

Atès que molta gent l'anomena “Linux”, no el converteix en el nom correcte?
No creiem que un error acceptat per la majoria el faça cert.
Molta gent es preocupa de què és més beneficiós o de qui surt guanyant i no es fixa en els arguments sobre el que està bé i el que està mal. No creieu que obtindríeu més suport de la seva part per un altre camí?
Preocupar-se sols d'allò que és més beneficiós o de qui surt guanyant és una forma immoral de viure. El programari no lliure és un exemple d'aquesta visió immoral i es nodreix d'aquesta. Així que a la llarga és contraproduent per a nosaltres sotmetre's a aquesta visió. Continuarem parlant sobre allò que està bé i el que està malament.

Esperem que sigueu dels qui us importa el que està bé i el que és dolent.

Tornar a dalt

Traduccions d'aquesta pàgina